VilaVeu necessita socis/es!

La publicació VilaVeu ja compta amb quatre números publicats. Fem una crida a veïns i veïnes de Vilamajor que valorin el projecte a fer-se socis/es aportant alguna quantitat periòdica d’euros. Necessitem ser més.

La publicació conserva la seva independència i gratuïtat gràcies al finançament de socis/es i donatius desinteressats. Amb més recursos podrem fer números amb més pàgines i tirades d’impressió més llargues.

Us podeu fer socis/es en dos minuts omplint aquest formulari: vilaveu.vilamajor.net/formulari

Ajudeu a fer córrer la veu!

¡¡Con humor, mejor!!

Antonio VilchesVilaVeu número 3 (agost 2017)

Ayer, en la primera asamblea del resto de mi vida, hablando de la revista VilaVeu, comenté la posibilidad de que se creara un pequeño artículo de algo parecido al humor. Y, ¡zasca!, por gracioso, que lo hiciera yo (mi esposa dice que tengo una grasiaaa, pa morirse). Todavía recuerda cuando al principio de nuestro feliz matrimonio me dijo: “Cariño… ¿y si tuviéramos un hijo?” “No creo, cielo, ¡¡me acordaría!!”, le contesté.

La verdad es que no me gusta contar chistes, así del tirón, los de Lepe: ¿Por qué se tiran al pozo? Porque en el fondo no son tan tontos!!

O este: Un helicóptero se ha estrellado en el cementerio de Lepe, la policía local informa que llevan recuperados más de 4.000 cadáveres.

Continua la lectura de ¡¡Con humor, mejor!!

Taller de plantes a Sant Pere i Sant Antoni (entrevista)

Redacció VilaVeuVilaVeu número 3 (agost 2017)

La Valérie (V) i en Fran (F) fan tàndem. Posen en comú el seu coneixement de botànica i les ganes de compartir-lo, volen fomentar l’intercanvi entre la gent perquè cada apassionat té un coneixement i aporta un enriquiment, tot focalitzant-ho en el nostre territori més proper.

La Valérie va deixar el nord de França per establir-se a Sant Julià d’Alfou el setembre passat. En Fran es veí de Sant Antoni de fa anys.

Ambdós són conscients que el món canvia i que és important tornar a girar els ulls cap al que neix de la terra, per conèixer-ho i respectar-ho. Elles creuen que el veritable coneixement és el que es construeix entre tots.

I amb aquest motor de fons, organitzen i dinamitzen el Taller de plantes.

Com va néixer el Taller de plantes?

F: Va néixer de l’impuls de persones de l’Ateneu Popular de Vilamajor i de Can Tonal, que volen millorar el poble amb idees tan velles com revolucionàries, el coneixement del món vegetal; nosaltres som servidors de les plantes i tan sols esperem aprendre d’elles. Ara per ara, no sabem res del seu món i en cada taller ens sorprenem amb les experiències apreses…

Què hi feu en un taller?

F: En un inici ho vam plantejar com un espai on compartir coneixement sobre les plantes. Vam fer pomades, begudes, olis essencials, perfums, vi, etc. Ara, a més de tot això, amb l’entrada de la Val al grup, incorporem un coneixement més acadèmic de les plantes. Entre ella i jo preparem informació per aprofundir en aspectes bàsics per tenir eines per reconèixer-les. Continua la lectura de Taller de plantes a Sant Pere i Sant Antoni (entrevista)

Francesc Lucchetti (Siscu, Ciscu, 6q)

Volem VilamajorVilaVeu número 3 (agost 2017)

L’incombustible, l’insubstituïble, et portarem en el nostre cor per sempre, contents d’haver-te conegut.

Estimat Siscu, la gent de Volem Vilamajor trobem que has marxat massa aviat, sense avisar, sense poder-nos acomiadar, recordant tots i cadascun de nosaltres la darrera conversa amb tu, els teus darrers comentaris, la teva darrera presència… Ara ens hem quedat amb la teva absència, a cada assemblea, a cada activitat, ens sortirà la paraula del que tu hauries fet o hauries dit. Teníem encara moltes coses per fer i molts projectes engegats…

A Volem hi ha persones de diferents franges generacionals, en Siscu, a la tardor de la seva vida, ha estat des de l’inici un impulsor de la majoria d’iniciatives i també s’ha adherit a les que altres han proposat, sempre amb una energia i generositat que ens deixava bocabadats.

Continua la lectura de Francesc Lucchetti (Siscu, Ciscu, 6q)

VilaVeu número 3 (agost 2017)

DESCARREGA’L EN PDF AQUÍ:

VilaVeu número 3 (agost 2017)

CONTINGUTS:

Editorial
Va per tu, Siscu
El Ciscu a la Salvaguarda del Montseny
Hola avito, sóc la Marta
Francesc Lucchetti (Siscu, Ciscu, 6q)
Podem ser ètics a Vilamajor? Rotundament, sí.
Remunicipalitzem l’aigua!!!!
Ple de SAV del 25 de maig de 2017
Reflexió teràpia per al sentir comú
Lloguer social i okupes
Què passa al Montseny? La campanya de difusió de Salvaguarda
Reciclatge: ens enganyen?
Estació de recàrrega de vehicles elèctrics a Vilamajor
Ens coneixem? Ami Samb, veïna de Sant Pere
Taller de plantes a Sant Pere i Sant Antoni
Per què és tan necessari aprendre música?
Vilamagore 2017. Aquest any ens traslladem a la tardor
Serotonina, la causa del suïcidi? (II)
Racó dels oficis (Josep Fontané, fuster)
¡¡Con humor, mejor!!
Concentracions pel Dia Mundial de les Persones Refugiades
Fets històrics: Els Perpunter

Handbol Veterans (entrevista)

Redacció VilaVeuVilaVeu número 2 (març 2017)

Avui parlem amb els entrenadors de l’Handbol Veterans de Vilamajor, en Sergi (S) i en Mario (M).

Des de la redacció de VilaVeu us volíem fer unes quantes preguntes perquè els veïns i veïnes de Vilamajor coneguin més aquesta secció de l’handbol local.

Primerament, dir-vos que ens ha sobtat que per ser uns entrenadors d’un equip de veterans sembleu molt joves, no? Quines edats teniu? No us genera cert respecte el fet que els jugadors siguin més grans que vosaltres a l’hora de transmetre instruccions?

S: Tant en Mario com jo tenim la mateixa edat, 25 anys. És cert que al començament, quan no coneixíem els jugadors feia un cert respecte el fet d’haver de donar instruccions, consells i fins i tot clavar algun crit a algú que és més gran que tu. Però així que vam començar a conèixer els jugadors, ràpidament ens hi vam acostumar.

M: Sí que al principi feia respecte, perquè és gent amb molt més recorregut a la vida que nosaltres i això pesa, però un cop vam fer de l’equip una família, no tenim cap problema a donar consells o fer algun crit.

Continua la lectura de Handbol Veterans (entrevista)

Enderroquem l’oligopoli energètic a Vilamajor!

Carles Garrido EstradaVilaVeu número 2 (març 2017)

Sense entrar a valorar si el model d’estat paternalista és la millor opció per a l’evolució de la nostra espècie, de tots és conegut que vivim en un ‘estat del benestar’ o així ens ho han fet creure. Això deu voler dir que totes aquelles persones que vivim en un estat que es presti titllar-se ‘del benestar’ hauríem de tenir, com a mínim, totes les necessitats bàsiques cobertes. No deu ser del tot desencaminat pensar que les necessitats energètiques són una d’elles. Per tant, com pot ser que hi hagi pobresa energètica en un estat dit ‘del benestar’? Com pot ser que s’hagi cedit la gestió de béns essencials com és l’energia a empreses privades extractivistes de capital que, sense anar més lluny, l’any 2016 varen acumular més de 5.000 milions de beneficis mentre som dels estats que més car paga el rebut de l’energia a Europa? Com hem deixat que les lleis que mouen el sistema econòmic hegemònic, les de l’oferta i la demanda, actuïn amb tota la seva potència i es disparin els preus de l’electricitat quan més la necessita la gent? Com es pot permetre que l’actual oligopoli elèctric espanyol actuï com un monopoli encobert repartint-se el territori espanyol per companyies, cometent infinitats d’abusos com és el darrer cas dels comptadors intel·ligents[1]? Com es pot permetre que es legisli a favor de les grans companyies elèctriques en detriment de potenciar l’ús d’energies renovables (vegeu el famós ‘impost al sol’) i en contra de les recomanacions europees? Com podem permetre que els mateixos polítics que han legislat a favor de l’oligopoli elèctric acabin asseguts en els consells d’administració d’aquestes empreses per recompensar-los por los servicios prestados? És evident que el panorama elèctric a l’Estat espanyol és patètic i vergonyant.

Continua la lectura de Enderroquem l’oligopoli energètic a Vilamajor!

VilaVeu número 2 (març 2017)

DESCARREGA’L EN PDF AQUÍ:

VilaVeu número 2 (març 2017)

CONTINGUTS:

Editorial
La democràcia i els drets no cauen del cel
Plens municipals SAV, novembre i desembre
A Sant Pere està previst dedicar una petita partida dels pressupostos de 2017 a pressupost participatiu
Tancament del restaurant de les Pungoles
Les actuacions al parc de Can Sauleda
Malestar a la policia local de Sant Antoni de Vilamajor
Fets històrics: El terratrèmol de 1448
Enderroquem l’oligopoli energètic a Vilamajor!
La veu del poble
Entrevista: Isabel Sánchez
Ens coneixem? Driss El Ilaui
Inauguració pública de Vilamajor Museu Virtual (VMV)
Un any d’Ateneu
“Les gegantes amb tu”. Un projecte solidari
Serotonina, la causa del suïcidi?
Nota de Premsa de la Coordinadora Obrim Fronteres
Esports: Handbol veterans
Els encants d’un mercat d’ocasió

Rojava: tres milions de persones enmig de Síria ens recorden que «un altre món és possible»

Una persona de Vilamajor que ha estat a RojavaVilaVeu número 1 (octubre 2016)

No tot és foscor a l’Orient Mitjà, ni tan sols a Síria. Darrerament ens hem acostumat a sentir-ne només notícies de drama humà, com el de les víctimes de la guerra i els refugiats, de fonamentalisme, com el de l’Estat Islàmic, i de destrucció, com la de les ciutats d’Aleppo i Homs. Això no obstant, la visió promoguda pels mass media, al meu entendre des-responsabilitzada i paternalista, ens impedeix descobrir com d’enmig d’aquella tempesta en pot sorgir una gran llum: parlo de Rojava –la regió s’autoanomena «Federació Democràtica de Rojava / Síria del Nord».–, una zona situada al nord de Síria amb aproximadament tres milions de persones on s’està desenvolupant, malgrat la guerra, un model de vida democràtic i de convivència entre cultures i ètnies diverses, així com entre homes i dones.

El 2011, quan va esclatar la guerra civil a Síria, les zones kurdes no es sentien afins ni al sanguinari règim sirià ni als rebels, ja llavors en avançat procés d’islamització radical. Com que, malgrat la repressió del règim, ja hi havia bastant moviment organitzat (gràcies a l’organització guerrillera kurda PKK), van poder optar per una tercera via: declarar-se autònoms, defensar-se dels atacs externs i al mateix temps posar en pràctica la seva pròpia proposta de model social, per a Rojava d’entrada, però enfocat a poder ser un model que permetés la pau a Síria i a tot l’Orient Mitjà. Aquest model, que anomenen Confederalisme Democràtic, parteix de la idea que el sistema capitalista i el model d’organització en estats és incompatible amb la convivència de les diferents persones i ètnies (cosa que es mostra especialment a l’Orient Mitjà) perquè posa les unes contra les altres, i per tant cal crear un nou model social que situï, com a base per a la vida, la comunitat en comptes de l’estat-nació. En aquestes comunitats o «comunes» (petits barris o pobles de fins a dues-centes famílies) els veïns resolen directament la major part d’assumptes de la vida, mentre que els més complexos passen a nivell confederal.

Tot seguit farem algunes pinzellades dels aspectes més importants d’aquest model i de com es traslladen a la pràctica. Per a qui li interessi el tema, recomano el llibre La revolució ignorada.

Continua la lectura de Rojava: tres milions de persones enmig de Síria ens recorden que «un altre món és possible»

Presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Sant Pere

Mercè Prat PerpinyàVilaVeu número 1 (octubre 2016)

Al Ple Municipal del 31 de maig, a Sant Pere, el regidor d’ERC Joan Bruguera va acusar l’anterior alcalde i actual regidor de CiU a l’oposició, Martí Artalejo, d’haver actuat irregularment durant el seu mandat (legislatura del 2011 al 2015).

Podeu consultar l’acta del Ple al web de l’Ajuntament de Sant Pere: “Ajuntament – Seu electrònica” – “Tauler oficial, actes i ordenances” – “Plens Municipals”. Les acusacions a què ens referim en aquest article són a l’apartat final de l’acta “Precs i preguntes”. Hi ha una modificació del text a l’acta del Ple del 25 de juliol.

Entrevistem els dos regidors amb l’objectiu que puguin explicar què va passar.

Entrevista a Martí Artalejo Ferrer

Ets a la política des de…
Sóc regidor de Sant Pere des de les eleccions municipals del 2011.

Per què et dediques a la política?
Després de ser alcalde i d’haver fet una tasca seriosa i prou àmplia, ara veig amb estupefacció aquesta situació… És una pregunta que em faig a diari.

Al Ple del 31 de maig el regidor Joan Bruguera, amb qui vau formar govern a l’anterior legislatura on eres alcalde, et va acusar de deixar activitats en marxa sense llicència i d’anar a negociar a casa del promotor de l’activitat la legalitat de la llicència.
Gairebé podríem titllar les acusacions de greus, si les traiem de context. En aquell Ple no els vaig donar gaire importància. Ho vaig atribuir a comentaris d’un moment “d’emprenyada” i de defensa del govern actual de Sant Pere per desviar l’atenció d’un greu assumpte que vaig comentar en aquell mateix Ple. Es refereixen a assumptes que, com a alcalde, havia heretat i venien de molt lluny. Es vol donar la sensació que són assumptes generats en la meva etapa d’alcaldia, cosa que no és així. Continua la lectura de Presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Sant Pere

VilaVeu número 1 (octubre 2016)

DESCARREGA’L EN PDF AQUÍ:

VilaVeu número 1 (octubre 2016)

CONTINGUTS:

Editorial
La Nuit Debout a Can Sauleda
Assemblea Popular ‘en construcció’ de Vilamajor
Polèmica pel programa de la Festa Major de SAV
El postmaterialisme o l’abisme
Refusats
Acte de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny
Nova edició de la Marxa pels Drets Socials del Vallès Oriental, columna nord
Presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Sant Pere
Ple del 28 de juliol de 2016 a Sant Antoni
Ple del 29 de setembre de Sant Antoni
Oficina Municipal a Alfou i nou horari de l’Ajuntament de SAV
Rojava: tres milions de persones enmig de Síria ens recorden que “un altre món és possible”
El Roure Gros està malalt
Entrevista: Diana Ostariz Oliver
La República a Sant Antoni de Vilamajor: quatre dies que varen canviar el poble
La veu dels veïns: Avui parlarem de pressupostos participatius
Racó dels oficis: Marino Franco, treballador de la forja, artista del ferro
La nit dels crancs
Primer pas perquè no hi hagi circuit internacional de Kàrting a Llinars

Memòria: Un balneari a Vilamajor

Ferran SarriàVilaVeu número 0 (juliol 2016)

Durant el primer terç del segle XX, Can Bassa era coneguda per la qualitat de l’aigua de les seves fonts, especialment una rajava aigua enquitranada ensulfatada, unes característiques que la feien molt melosa per la gent ateses les seves suposades propietats curatives. La mestressa de la masia, durant la dècada dels anys 30 del segle passat, mantenia tancat l’accés a les fonts al públic a no ser que fes un petit pagament per la seva utilització (un peatge). Les raons foren dues: treure uns diners que complementaven l’economia de la família; i per què la mestressa havia arribat a un acord econòmic amb Caldes de Montbui per què no es comercialitzés (evitar competència).

Els habitants de Sant Antoni de Vilamajor no estaven gens d’acord; deien que es podien aprofitar les característiques sanitàries de les aigües per obrir un balneari que portaria riquesa al poble. Tal era l’enuig que a les eleccions del l’any 1931 el partit polític de l’Esquerra Republicana de Catalunya va incorporar en el seu programa electoral la recuperació de les fonts de Can Bassa pel poble. Varen guanyar i en compliment de les seves promeses van endegar una campanya política destinada a pressionar a la mestressa de Can Bassa per què obrís les fonts. La mestressa es va negar rotundament. Continua la lectura de Memòria: Un balneari a Vilamajor

Editorial núm. 0

Redacció VilaveuVilaVeu número 0 (juliol 2016)

VilaVeu ha nascut com una necessitat d’informació en l’àmbit local de Vilamajor. Un grup de veïns i veïnes de Sant Pere i Sant Antoni hem decidit agafar les regnes d’un projecte que anys ençà altres van fer realitat.

VilaVeu està treballant sota els següents objectius:

  • Afavorir l’ànim de crear una vida en comú i un poble que formi comunitat
  • Promoure l’esperit crític, el debat i l’expressió dels sentiments a Vilamajor
  • Divulgar la cultura popular de Vilamajor així com els coneixements propis d’aquells que habiten aquest territori
  • Explicar les idees de democràcia directa i suport mutu, i com es desenvolupen a Vilamajor
  • Deixar una memòria dels moviments que es van construint
  • Fer partíceps els veïns i veïnes de Vilamajor amb els seus escrits en la revista

Continua la lectura de Editorial núm. 0

VilaVeu número 0 (juliol 2016)

DESCARREGA’L EN PDF AQUÍ:

VilaVeu número 0 (juliol 2016)

CONTINGUTS:

Editorial
La festa s’ha acabat
Voleibol en suport dels refugiats
Podríem ser nosaltres
Ple del 31 de maig de 2016 de SAV
Ple de l’Ajuntament de Sant Pere del 31 de maig de 2016
La veu dels veïns: La remodelació del Parc Can Sauleda
Racionalitzant els recursos
Educació Vilamajor
Entrevista: Martí Yèlamos
Memòria: Un balneari a Vilamajor
El preu de l’aigua
Entrevista: Ateneu Popular Itinerant de Vilamajor
Benvolgudes assemblees populars!
Els Entaulats