Taula de l’Aigua de Vilamajor: ens mullem?

Taula de l’Aigua de VilamajorVilaVeu número 4 (desembre 2018)

Després de més d’un any d’esforços, la Taula de l’Aigua de Vilamajor i el veïnat ho hem aconseguit, hem remunicipalitzat l’aigua a Vilamajor i serà 100% pública. Això és la primera victòria i l’inici d’un llarg camí on els veïns anem prenent les regnes d’un bé essencial com és l’aigua.

Introducció

Segons un estudi publicat per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any passat, la mitjana del consum domèstic d’aigua per habitant i dia a Catalunya és de 115 l (que s’enfila fins als 175 l si es té en compte l’ús industrial). Això significa, doncs, que cada dia obrim una gran quantitat de vegades l’aixeta i sempre que ho fem ens trobem que l’aigua raja sense aparent dificultat, de manera natural i senzilla. Tanmateix, per tal que l’aigua arribi a les nostres llars cal tot un complex procés que comprèn des de la seva captació passant pel sanejament fins a la posterior distribució i rebuda. Però tot això, qui ho fa? Qui s’encarrega i es preocupa de fer-nos arribar l’aigua a casa? És possessió d’algú o bé ens pertany a tots? A què respon el seu preu? Poden ta-llar-nos el subministrament d’aigua? Qui ho podria fer, això?



Tot plantejant-nos aquestes qüestions, un grup de veïns i veïnes del poble vam decidir fa uns mesos començar a investigar pel nostre compte per tal de resoldre aquests i altres dubtes. Ens empenyia una idea en-cara poc desenvolupada però ben punyent: la profunda creença que l’aigua, com a bé essencial per a la vida, ha de ser quelcom sobre el que el poble pugui exercir un control ferm i democràtic, i no una mercaderia més sotmesa a la lògica lucrativa empresa-rial. És així que vam descobrir que, a Sant Antoni, precisament el 31 de desembre de l’any passat caducava la concessió de la gestió de l’aigua que l’Ajuntament havia aprovat feia set anys a l’empresa Aigües de Catalunya, SA. Aquesta empresa forma part d’un conglomerat empresarial que està involucrat en nombrosos casos de corrupció: el cas Noos (Urdangarin), la trama dels informes falsos, Cas Egevasa, etc. A més, Fiscalia Anticorrupció els persegueix per un forat de 137M € per temes immobiliaris. Com que acabava la concessió a Sant Antoni de Vila-major, vam veure una oportunitat d’or per plantejar-nos-ho de nou i decidir si desitjàvem que continués d’aquesta manera o, per contra, apostàvem per altres models de ges-tió més democràtics i participatius.

Cronologia dels esdeveniments

Amb l’esperança que l’Ajuntament no renovés el contracte amb aquesta empresa i es pogués obrir un procés d’informació, deliberació i participació sobre els diferents models de gestió possibles al nostre poble, vam afanyar-nos a seguir ampliant els nostres coneixements sobre la temàtica. D’aquesta manera, vam esbrinar que, segons el reglament vigent, la titularitat de l’aigua rau única i exclusivament en els ajuntaments, per la qual cosa es tracta d’un bé públic legalment reconegut, la propietat del qual no pot cedir-se (tot i que sí, en efecte, la seva gestió). Veient la imminència de la finalització del contracte i que semblava que no hi havia rebuda per part de l’equip de govern vam decidir batejar-nos com a Taula de l’Aigua de Vilamajor i presentar-nos a la resta del veïnat en un acte públic celebrat a mitjans de novembre al Patronat.Paral·lelament vam començar una campanya per informar el veïnat de les opcions de gestió de l’aigua i animar-los a prendre partit per la remunicipalització. Vam fer una campanya de recollida de signatures amb més de 500 signatures i una foto aèria a la plaça així com diversos actes.Finalment l’Ajuntament, veient el suport veïnal que generava el tema, va crear la Comissió de l’Aigua de Vilamajor de la qual formem part Govern, Oposició i Taula de l’Aigua. A partir d’aquí vam començar a treballar conjuntament, i des de la Taula de l’Aigua vam presentar un informe sobre les diferents opcions de remunicipalització de l’aigua on arribàvem a la mateixa conclusió que el consistori: la manera més prudent de municipalitzar tenint en compte els terminis era mitjançant el consorci CONGIAC, un consorci de municipis que funciona a través d’una empresa amb capital cent per cent públic (GIACSA), i que tots els treballadors de l’anterior empresa privada passin a for-mar part de la nova plantilla sota conveni. Com a punts forts de la gestió amb GIACSA, com a Taula de l’Aigua valorem que el fet que doni servei a diversos municipis fa que tinguin una experiència i coneixement en el sector, i alhora es puguin tenir recursos com equips o laboratoris que per a un sol municipi no seria possible sostenir. Per altra banda, la vocació d’empresa pública i els mecanismes de funcionament del consorci ens fan pensar que serà possible establir uns bons mecanismes de transparència.

Primera victòria: acord marc de l’aigua de Vilamajor

El 29 de novembre s’aprovà al ple de Sant Antoni de Vilamajor l’acord marc de l’aigua de Vilamajor, un text amb els principals punts d’acord entre el govern, l’oposició i la Taula de l’Aigua, entre els quals la remunicipalització amb CONGIAC, que ningú es quedi sense aigua per situacions de pobre-sa, transparència 100% en l’aigua, model de gestió sostenible, etc.Volem remarcar també la importància d’aquest acord on han participat Govern, Oposició i Taula de l’Aigua ja que aquest pluralisme el blinda als canvis que hi pugui haver en les eleccions pel fet que ho han acordat tots els partits polítics en bloc.

El 29 de novembre s’aprovà al ple de Sant Antoni de Vilamajor l’acord marc de l’aigua de Vilamajor, un text amb els principals punts d’acord entre el govern, l’oposició i la Taula de l’Aigua, entre els quals la remunicipalització amb CONGIAC, que ningú es quedi sense aigua per situacions de pobre-sa, transparència 100% en l’aigua, model de gestió sostenible, etc.Volem remarcar també la importància d’aquest acord on han participat Govern, Oposició i Taula de l’Aigua ja que aquest pluralisme el blinda als canvis que hi pugui haver en les eleccions pel fet que ho han acordat tots els partits polítics en bloc.

Plantejament de futur

Com a plataforma veïnal, està formada per gent ben normal, amb les nostres pròpies vides laborals, i, evidentment, no disposem de tots els coneixements tècnics sobre el tema (tot i que ens estem esforçant per aconseguir-los). Tanmateix, creiem ferma-ment en la responsabilització col·lectiva sobre aquells afers que ens afecten a totes i a tots en l’àmbit municipal. Per aquesta raó, us animem a participar a les trobades i formacions que anem realitzant i empènyer per tal de donar veu a la resta de veïns i veïnes. Efectivament, el nostre objectiu últim és impulsar l’apoderament, consciència i responsabilització veïnal sobre l’aigua al nostre poble tot promovent i desenvolupant un procés de recuperació de la seva gestió (que arribi a incloure, fins i tot, la totalitat del cicle de l’aigua). En aquest sentit, vàrem presentar un full de ruta a la Comissió de l’Aigua on es contempla anar fent passos cap a la creació d’un Consell Veïnal de l’Aigua de Vilamajor, on a la llarga es puguin prendre les decisions polítiques sobre l’aigua.

La remunicipalització: més enllà de la gestió

Tal i com afirma Edurne Bagué –doctoranda especialitzada en la relació entre societat i institucions amb l’aigua com a eix central– “la remunicipalització és una idea de transformació que transcendeix el camp de la gestió”. En efecte, la responsabilització col·lectiva de l’aigua apunta a un projecte polític municipalista i a una dimensió social nova que desborda la perspectiva clàssica i excessivament tècnica d’eficiència econòmica, rendibilitat, preu del servei, etc. Ara s’obre la possibilitat d’efectuar un canvi en la disposició democràtica i en la relació dels veïns amb les institucions, on aquells abandonin el seu paper d’agent passiu i s’involucrin activament en la disposició d’allò comú. Els tres aspectes que caracteritzen la remunicipalització són, principalment, la seva vocació eminentment local, una estructura més democràtica que garanteixi el control social del veïnatge i, a més, la preocupació per l’entorn com a element central i la voluntat expressa de bastir un subministrament ecològicament sostenible.No voldríem acabar sense remarcar que, si bé actualment hem aconseguit remunicipalitzar l’aigua a Sant Antoni, és la nostra pretensió treballar a mig termini també a Sant Pere (on ja hem començat a ficar el nas), ja que entenem que es comparteix esperit de poble conjunt. Què esperem, doncs? Comencem una nova etapa amb la remunicipalització de responsabilització col·lectiva de l’aigua que, com la gota del nostre logotip, generi una onada de nova cultura democràtica que ens permeti viure de forma més responsable, justa i equitativa! Tal i com diuen els companys de la Taula de l’Aigua de Terrassa: “S’escriu aigua, es llegeix democràcia”.

Més informació: tauladelaigua.vilamajor.net
@AiguaVilamajor (twitter)
tauladelaiguadevilamajor@gmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.