L’entrevista: Carles de Can Bataller

Sindara Moreno VilaVeu número 5 (març 2019)

Tot just al acabar Sant Antoni, a la plana, entre boscos i camps, hi ha Can Bataller, una granja de vaques on hi trobem el Carles, un pagès, fill de pagès amb fill pagès. L’entrevista és plena de saviesa i experiència i malauradament l’he hagut de retallar per encabir-la en aquestes pàgines.

Com veus que ha evolucionat la granja i la producció de llet amb el temps?

De munyir amb la galleda, quan jo era jovenet; a quan jo tenia 17 anys que vaig conquistar al meu pare per posar munyidora, munyidora manual, i varem passar a tindre 5 o 6 vaques a la cort a tindre’n 10 o 12. No es guanyava, però com no hi havia «gastos»… El meu avi tenia una dita que deia “val més ser petit amo que gran masover”. Varem construir masia i granja, però no teníem terres; anàvem a jornal. Jo volia ampliar; la mentalitat amb el meu pare doncs no quadrava, ell no volia ampliar. Deia “que no ho sé, que no ho sé” i a l’agricultura ja s’ampliava.

Vau tenir alguna dificultat?

El món se’ns anava canviant. Es va entrar a la comunitat europea i ens varen limitar les produccions al que produíem en aquell moment, quedàvem tallats. Es podia llogar quota d’un promotor que la vengués o n’hi sobrés, però això comportava pagar un lloguer. Si el preu de la llet es «barato» + haig de pagar un lloguer per produir llet = treballaves pagant. Era impossible treure beneficis d’això.

Espanya volia entrar a la comunitat europea al preu que fos, i l’agricultura és la que ho va pagar més car, ja que es va entrar sense negociar res. Es va firmar una producció de llet la meitat de la que consumia la nació.

I qui se’n beneficiava de tot això?

A la indústria això li anava anell al dit. Anava a comprar excedents a Europa, ja que la frontera ja era lliure. Comprava llet barata, no tenien cap compromís, comprava quan la necessitava. I nosaltres com teníem la producció limitada per les quotes, ens pagaven al preu que volien. Aquell pagès que tenia una gran finca li pagaven sempre més que el pagès que era petit. És a dir, que el que tenia possibilitats l’afavorien i el que no, el marginaven. Així com ara jo… les he passat de tota mena, però no he volgut renunciar mai, m’he negat sempre a comprar quota.

A l’estat li comprava quota el pagès que volia produït més llet, i «s’empenyava» amb molts milions. La pagava quatre vegades mes que la venia, imaginat els anys i anys que havia de munyir per aquell dret… un dret amb unes escriptures que el banc no acceptava per fer un crèdit, imagina’t el valor que tenia allò!

Però ara ja no hi ha el sistema de quotes per la llet, ha afectat en alguna cosa això?

Sí, l’any 2015 van alliberar les quotes i el pagès que podia, es posava a produir més litres de llet. La indústria ho va aprofitar per dir: si amb la campanya passada, quan hi havia quota, posem que feies 3000l i ara en fas 6000l, et pagaré 3000l a 30cèntims i els altres a 15cèntims.

I va haver-hi molt merder i els polítics no s’hi ficaven dient que el mercat era lliure. Ens han fotut el pacte de la fam! Estem «sitiats», la indústria ens té emmordassats. El mercat és lliure i aquest senyors negocien el preu, quin preu negocien? negocien els seus interessos. Nosaltres (els pagesos) no tenim cap llibertat. La llet no és una cosa que si no pagues la pots emmagatzemar.

Cap on va la indústria i la pagesia productora de llet avui en dia?

D’una banda, l’indústria ha anat desvaloritzant la llet pel que explicava, i, a més, algunes indústries han passat a fer un percentatge elevat dels seus productes amb llet en pols. I la porten, no vulguis saber d’on! I a quin preu? Aix…

Per altra banda, l’indústria ha donat suport a que es formin macro-explotacions de 1.000-1.500-2.000 vaques que amb un petit benefici ja funcionen, i s’estan instal·lant sobretot a Lleida. El pagès petit s’ha vist obligat a plegar, perquè no té suport polític, suport de la indústria i no té supervivència! Si no pot cobrar un preu una mica raonable, no pot sobreviure… Han anat plegant, han anat plegant… doncs mira nosaltres mateixos… Si la llet es pagués a un preu més adient, aquestes petites explotacions es mantindrien.

I aquestes explotacions, quin futur tenen, com poden sobreviure?

Moltes de les explotacions que jo conec que han plegat. Uns fan agroturisme, un altre fa alguna cosa de visites, un altre lloga el terreny a un pagès que vol créixer, un altre sembra cereal que cobreix «gastos»… És a dir, hi ha un futur insegur…

Nosaltres, el meu fill no volia plegar, doncs ens hem hagut d’associar. Quins beneficis trèiem? Misèria…

Donada la situació de precarietat que expliques, no hi ha mesures per la consolidació de petits productors?

Si vas a França pots tindre 10, 15, 20 gallines sense haver de declarar-les… Si vull matar un porc, com abans que es feia la matança del porc per al consum de casa, aquí no ens la deixen fer, mentre que a França siguen de la comunitat europea poden. Gràcies al SAJA (sindicat de joves agricultors) s’ha pogut vendre llet crua, però llet crua envasada… amb una serie de normatives que ja ens tornem a tenir lligats. A veure, per què no pot venir una persona amb el seu envàs a comprar un litre de llet per exemple….? I vas França i van encara amb la «lechera» a buscar llet!

Pel que dius sembla que les lleis no estiguin fetes pels petits productors…

Gens! Ens estan fent el que el govern espanyol amb el de la Generalitat, l’estan tancant per tot arreu. I això mateix és el que estan fent als pagesos. Perquè llibertat no en tens ni una.

«Cuidado», que jo estic disposat a fer les coses ben fetes, però per fer les coses ben fetes les fan massa complicades! És el mateix que jo posi 50 gallines; tindré les mateixes obligacions, els mateixos tràmits i el mateix procés que aquella granja que en tenen 200.000 o 300.000. No hem diuen que no puc fer, em diuen que compleixi les normatives. És el mateix que em diguin que no ho puc fer.

Les grans superfícies es valen de tot plegat?

Sí, el pagès abans treballava amb un intermediari. Aquests intermediaris han minvat degut al mercat. On hem passat doncs? A les grans superfí es, que encara són pitjors que els intermediaris. Perquè avui en dia, les grans superfícies, que fan? Si els preus aquí no interessen, travessen la frontera. Carreguen un camió, un tren, un «barco»… no hi ha distàncies.

Per altra banda, al públic, als consumidors, a tothom li agrada molt el camp i tothom diu que els pagesos no han de plegar. Però és que tothom ens ataca i ens acusa, sento que no es té respecte per la pagesia. Per exemple, t’has fixat que quan la gent va a comprar n’hi ha molt poca que compri de casa. No, compren preu. I preu d’on és? del Marroc o d’arreu. I alhora la gent diu que l’economia, la crisi… Sí, teniu molta raó, però és que ens acabarem d’ensorrar…

….

Seguim parlant, una conversa que podria durar hores, però s’ha d’acabar. I mentre tornem cap a la masia manifesta “el món no s’ha format sol, s’ha format en lluita”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.