DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
· Editorial
· L’entrevista: la Rosa de Can Costa
· Demandes de l’anterior legislatura
· Sols el poble salva el poble
· Demandes per a la propera legislatura
· Opinio: Fem com “antes”?
· Planta medicinal: Espernallac
· Mirada: el bullying
· Història: Saps perquè els vilamajorencs rebien el malnom de lletsoners?
· El poble: el barri de Ca l’Enric de Sant Antoni de Vilamajor
· Humor: el abuelo cebolleta
.
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
· Editorial
· Recuperem pediatria a Vilamajor
· La Moixa. El nostre jovent s’organitza
· Cooperativa Les Cosidores
· La planta del número: El bonarbre de Vilamajor
· La ruralitat a Vilamajor
· La plaça del Delme
· L’arbre i la granota
· L’entrevista: Cristina (El Castanyer)
· Nong, nong, nong, nong! La campana Gran de Vilamajor
· Jocs Florals
· Humor: Abuelo cebolleta
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
· Editorial
· Les lluites al territori
· Naturalistes del Baix Montseny: Conservació i estudi de la natura del nostre entorn
· Caça i gestió cinegètica
· Demandes i posicionaments a Vilamajor
· La planta del número: la bardana o repalassa
· L’entrevista: Montse (El Celler)
· “Visca la terra! Morin els traïdors!”
· Conte: Mayorías pétreas
· L’espai de les entitats
· Humor
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
· Editorial
· La pandèmia ha fet esclatar una crisi sanitària que ja era latent
· Nace un nuevo Mural en Sant Antoni de Vilamajor
· Recuperant espais de culte comunitari
· SOS Protegim Sant Pere
· Neix el Bloc del Sindicat!
· La història d’una casa misteriosa de Sant Pere de Vilamajor
· Kurdistan i Catalunya: similituds entre dues terres en lluita
· La planta del número: Xicoria
· L’entrevista: Isabel Sánchez (Càritas Vilamajor)
· El Cau l’Elies
· Poesia
· Humor: ¡Tiempos modernos!
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
· Editorial
· Joves migrants sols
· Sindicat de Poble de Vilamajor
· Situació dramàtica de l’accés a l’habitatge
· Relat: “Solo yo sé cómo late su corazón por dentro”
· Dones i lluita per l’habitatge
· Humor
· El pulsòmetre: L’opinió del carrer
Àngels Dopacio i Joan Agea – VilaVeu – Número 6 (octubre 2019)
ENTREVISTA:
A Catalunya, la meitat dels bombers són voluntaris: 2.500 són voluntaris i 2.500, funcionaris. Aquesta fórmula va començar fa molts anys perquè faltava personal per cobrir el territori amb bombers funcionaris i es van començar a muntar parcs de bombers voluntaris dependents d’ajuntaments i diputacions fins que es van acabar integrant tots a la Generalitat.
Per a la població no hi ha cap diferència entre un bomber voluntari i un de funcionari, duen la mateixa equipació i fan la mateixa formació. El Parc de Bombers de Sant Antoni de Vilamajor és de bombers voluntaris.
L’any 1995 un grup de veïnes de Can Vila estaven preocupades pels perills d’incendi forestal que hi havia a la urbanització i van crear un Pla d’Autoprotecció d’Urbanitzacions. A partir d’aquí van veure la importància que tenia disposar d’un parc de bombers voluntaris i el 2005, amb molta feina, van aconseguir que obrís el parc actual, on alguns d’ells han fet de voluntaris durant anys i molts altres s’hi han afegit. Els terrenys els va cedir l’Ajuntament i la construcció la va pagar la Generalitat.
Vam començar al costat del Patronat, dormint amb un matalàs a terra, una cuineta que vam muntar i fent sortides amb el camió.
El Parc de Bombers Voluntaris no està sempre obert perquè tots treballem i hem de compaginar la feina amb el voluntariat. Obrim sobretot caps de setmana, amb guàrdies de 24 hores, i també alguns dies entre setmana depenent de la nostra disponibilitat i els moments, sovint ens passa que arriben alertes al mòbil i mirem de donar-hi resposta tot i no tenir guàrdia aquell dia, deixem el que estiguem fent i anem al parc a corre-cuita i sortim a ajudar en el que calgui (accidents, focs forestals, industrials o d’habitatge…).
Continua la lectura de La vaga de BombersEn el darrer número de la Revista VilaVeu hem publicat l’article “Pujada de més del 100% del pressupost destinat als sous de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Pere”.
Aquest escrit ha provocat força debat i controvèrsia. Per aquest motiu, i amb el compromís de difondre informació dels nostres pobles, des de VilaVeu oferim la nostra disposició a ser un espai d’opinió, debat i documentació.
Així doncs, publicarem a la nostra pàgina web, i també a l’edició en paper del proper número que editem, la visió, raonaments o informació sobre la pujada del pressupost de sous que ens facin arribar veïns i polítics de Sant Pere. Se’ns pot fer arribar al correu: vilaveu@gmail.com
Esperem que tot el que s’hi publiqui ajudi a fomentar l’esperit crític i constructiu, en favor d’una major obertura i responsabilitat a l’hora de tractar temes punyents que ens afecten a tots.
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
· Editorial
· La vaga de Bombers
· Pujada de més del 100% del pressupost destinat als sous de l’equip de govern de l’ajuntament de Sant Pere
· Can Patirem, la història d’una casa misteriosa de Sant Pere de Vilamajor
· Festa rave a la Bòbila, entre Llinars i Sant Antoni
· Resum de la Temporada 2018-2019 del Club Handbol Vilamajor
· La planta del mes: Trepó (verbascum thapsus)
· Follets del bosc
· Es lo mismo, haz una tortilla
· Poesia
Redacció – VilaVeu – Número 6 (octubre 2019)
Recollida de firmes a Change.org: change.org/p/ajuntament-de-sant-pere-de-vilamajor-prioritzem-serveis-socials-i-no-els-sous-dels-polítics-a-sant-pere-de-vilamajor
Els cinc regidors electes d’ERC i els dos d’ISP van fer coalició per formar govern, després de les darreres eleccions municipals del maig d’aquest any. Amb els set regidors, que obtenen majoria al plenari municipal, no van tenir cap oposició per votar i aconseguir una pujada de més del 100% del pressupost destinat als seus sous, arribant al límit legalment establert.
Per dedicació completa, cada regidora i regidor del govern percebrà 42.000€/any bruts. Abans de la pujada percebien per dedicació completa 31.764€. En aquests moments, l’alcaldessa té una dedicació del 100%, dues regidores han passat del 50% de dedicació al 75% i quatre del 50%. Segons la llei vigent, en poblacions entre 1.000 i 5.000 habitants, la quantia màxima que poden percebre els regidors/regidores, alcaldes/alcaldesses és de 40.000€.
Una pujada tant important feta de sobte i arribant al límit establert, hauria d’haver estat anunciada o justificada de forma clara i explícita abans de les eleccions o, com a mínim, abans del plenari municipal on es va aprovar.
Continua la lectura de Pujada de més del 100% del pressupost destinat als sous de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant PereEquip “Especial Eleccions” – VilaVeu – Especial Eleccions (maig 2019)
«Una dictadura perfecta tindria l’aparença d’una democràcia,
però seria bàsicament una presó sense murs
en la qual els presos ni tan sols somniarien amb escapar.
Seria essencialment un sistema d’esclavitud en el qual,
gràcies al consum i a l’entreteniment,
els esclaus estimarien la seva servitud.»
Aldous Huxley, «Un món feliç» (1932)
Començar a dir les coses pel seu nom podria ser un bon punt de partida. Democràcia, demos + kratos, «poder del poble». Isonomia, igualtat política. Isegoria, igualtat de veu. El poble és sobirà, té el poder per decidir sobre tot, per autodeterminar-se com a societat. El poder intenta compartir-se igualitàriament entre les persones…
El règim polític actual es diu a ell mateix democràtic i li acceptem el títol.
Però aquest règim és una peça clau per legitimar un sistema social que està creant una concentració de poder descomunal (de tot tipus: militar, econòmic, mediàtic, polític…) en mans de diverses elits. Les dinàmiques d’aquest sistema ens porten a la destrucció de les persones, dels valors, dels vincles, de les cultures, del medi natural… de la llibertat. La vida ens ve prefabricada i a nivell individual tenim molt poca llibertat per escollir també qui volem ser i com volem viure. No és el mal funcionament del sistema, és el resultat lògic de les regles i les condicions de joc.
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
Editorial
Demandes i posicionaments a Vilamajor
Respostes detallades
Demandes detallades de les entitats
Reflexions sobre democràcia i la situació actual
Vinyetes
Sindara Moreno – VilaVeu número 5 (març 2019)
Tot just al acabar Sant Antoni, a la plana, entre boscos i camps, hi ha Can Bataller, una granja de vaques on hi trobem el Carles, un pagès, fill de pagès amb fill pagès. L’entrevista és plena de saviesa i experiència i malauradament l’he hagut de retallar per encabir-la en aquestes pàgines.
Com veus que ha evolucionat la granja i la producció de llet amb el temps?
De munyir amb la galleda, quan jo era jovenet; a quan jo tenia 17 anys que vaig conquistar al meu pare per posar munyidora, munyidora manual, i varem passar a tindre 5 o 6 vaques a la cort a tindre’n 10 o 12. No es guanyava, però com no hi havia «gastos»… El meu avi tenia una dita que deia “val més ser petit amo que gran masover”. Varem construir masia i granja, però no teníem terres; anàvem a jornal. Jo volia ampliar; la mentalitat amb el meu pare doncs no quadrava, ell no volia ampliar. Deia “que no ho sé, que no ho sé” i a l’agricultura ja s’ampliava.
Vau tenir alguna dificultat?
El món se’ns anava canviant. Es va entrar a la comunitat europea i ens varen limitar les produccions al que produíem en aquell moment, quedàvem tallats. Es podia llogar quota d’un promotor que la vengués o n’hi sobrés, però això comportava pagar un lloguer. Si el preu de la llet es «barato» + haig de pagar un lloguer per produir llet = treballaves pagant. Era impossible treure beneficis d’això.
Espanya volia entrar a la comunitat europea al preu que fos, i l’agricultura és la que ho va pagar més car, ja que es va entrar sense negociar res. Es va firmar una producció de llet la meitat de la que consumia la nació.
Continua la lectura de L’entrevista: Carles de Can BatallerDESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
Editorial
Agenda
No més supermercats. Fem Poble!
Procés Constituent a Vilamajor
L’entrevista: Carles de Can Bataller
El pati de sorra de l’Escola Joan Casas
El Pa Sobirà
La planta del mes: Artemisia absinthium
El sòl, un ésser viu?
Les vinyetes
La ressenya: Precaristas
Poemes
Aquí les teniu, les de Sant Antoni i les de Sant Pere:
Benvolguts amics i amigues,
Som alguns veïns i veïnes de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor que ens estimem el nostre poble i, per això, fa temps que hi fem activitats i propostes de forma autoorganitzada. Us escrivim perquè creiem que compartim amb vosaltres aquesta estimació i dedicació.
Davant del context de les pròximes eleccions municipals, més enllà del joc dels partits per qui guanya o deixa de guanyar, volem aprofitar l’oportunitat per reforçar i reivindicar la tasca que fem plegats per Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Creiem que fer prevaldre la força que tenim com a poble, des de l’autoorganització, és alguna cosa essencial que cal que els partits reconeguin i respectin.
Per això, volem recollir aquelles demandes que les entitats i col·lectius vulgueu adreçar a totes les candidatures que es presentin a les eleccions. Un cop recollides, les farem arribar a totes les candidatures per tal que es pronunciïn públicament sobre si es comprometen o no amb cada una.
La idea és que ens envieu demandes concretes, incloent, si podeu, les passes sobre com s’haurien d’acomplir. A més, les podeu complementar amb d’altres demandes més àmplies. En total, com a màxim tres demandes per entitat, perquè sigui quelcom sintètic i de fàcil seguiment.
Per posar un exemple, com a demanda concreta en l’àmbit d’habitatge, es podria proposar l’ampliació del parc d’habitatge protegit (explicada a l’anomenat “kit del 30% d’habitatge protegit” (observatoridesc.org/ca/kit-del-30-manual-estendre-mesura-del-30-d-habitatge-protegit-tota-catalunya), especificant les passes a donar per l’Ajuntament, i en quins plens municipals s’haurien de tractar (dates aproximades). Com a demanda més àmplia, es podria plantejar iniciar un procés de reflexió municipal sobre el model d’habitatge que volem
Les respostes de les candidatures polítiques les publicarem en un número especial de la revista VilaVeu (vilaveu.vilamajor.net), amb una tirada de com a mínim 1.000 exemplars gratuïts que seran distribuïts pel poble.
Per acabar, volem remarcar que aquesta iniciativa és totalment apartidista. Tenim la convicció que la veritable democràcia es construeix des de l’autoorganització veïnal. Per això, apostem per enfortir i donar veu a totes les entitats i col·lectius que tan essencials som per la vida del poble.
Podeu enviar-nos les vostres demandes a aquesta adreça de correu: vilaveu@gmail.com
Teniu temps fins el 10 de març.
Si us sorgís cap qüestió a resoldre, no dubteu en contactar amb nosaltres.
Revista VilaVeu – Grup de treball d’eleccions
Vilamajor, febrer de 2019
Taula de l’Aigua de Vilamajor – VilaVeu número 4 (desembre 2018)
Després de més d’un any d’esforços, la Taula de l’Aigua de Vilamajor i el veïnat ho hem aconseguit, hem remunicipalitzat l’aigua a Vilamajor i serà 100% pública. Això és la primera victòria i l’inici d’un llarg camí on els veïns anem prenent les regnes d’un bé essencial com és l’aigua.
Segons un estudi publicat per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any passat, la mitjana del consum domèstic d’aigua per habitant i dia a Catalunya és de 115 l (que s’enfila fins als 175 l si es té en compte l’ús industrial). Això significa, doncs, que cada dia obrim una gran quantitat de vegades l’aixeta i sempre que ho fem ens trobem que l’aigua raja sense aparent dificultat, de manera natural i senzilla. Tanmateix, per tal que l’aigua arribi a les nostres llars cal tot un complex procés que comprèn des de la seva captació passant pel sanejament fins a la posterior distribució i rebuda. Però tot això, qui ho fa? Qui s’encarrega i es preocupa de fer-nos arribar l’aigua a casa? És possessió d’algú o bé ens pertany a tots? A què respon el seu preu? Poden ta-llar-nos el subministrament d’aigua? Qui ho podria fer, això?
Redacció VilaVeu – VilaVeu número 4 (desembre 2018)
Un any després
Tot l’equip de VilaVeu, volem donar-vos les gràcies per continuar aquí un any després d’aquesta aturada. Una aturada imprevista però necessària. És per això que ens veiem en la necessitat de fer un breu resum els motius d’aquesta tardança.
En primer lloc, vam patir la pèrdua d’un dels fundadors de VilaVeu, en Ciscu Lucchetti, un dels motors d’aquest projecte.
Poc després, van començar els canvis que tots hem viscut aquest any: vam defensar i votar un referèndum, vam veure com portaven a la presó els nostres polítics electes, vam tenir un govern imposat mitjançant un 155… i un llarg etcètera.
Això va provocar que molts dels col·laboradors i membres de VilaVeu haguessin de posar els seus esforços allà on, a cada moment, sentien que era necessari.
Per aquest motiu, al llarg d’aquest any la revista ha hagut de “re-formar-se” de nou. Un nou equip amb moltes ganes de donar veu al poble i molta il·lusió per seguir portant aquest projecte endavant.
Tot i que ha sigut dur, us podem ben assegurar que això que teniu a les mans és el fruit de molt esforç i de tot l’afecte dels companys de VilaVeu.
Si voleu, també podeu col·laborar amb nosaltres, o bé a la redacció o fent-vos socis/es aquí: vilaveu.vilamajor.net/formulari
Entre tots, fem possible VilaVeu i un món millor!
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
Editorial
Taula de l’Aigua de Vilamajor: ens mullem?
Debatent sobre la democràcia i la independència a Vilamajor
Gràcies per tots aquests regals, Ciscu!
L’entrevista: Hatab Faty
Sobre la crisi espiritual que patim
Fem un esqueix?
La planta del mes
Help us Europe
La publicació VilaVeu ja compta amb quatre números publicats. Fem una crida a veïns i veïnes de Vilamajor que valorin el projecte a fer-se socis/es aportant alguna quantitat periòdica d’euros. Necessitem ser més.
La publicació conserva la seva independència i gratuïtat gràcies al finançament de socis/es i donatius desinteressats. Amb més recursos podrem fer números amb més pàgines i tirades d’impressió més llargues.
Ajudeu a fer córrer la veu!
Antonio Vilches – VilaVeu número 3 (agost 2017)
Ayer, en la primera asamblea del resto de mi vida, hablando de la revista VilaVeu, comenté la posibilidad de que se creara un pequeño artículo de algo parecido al humor. Y, ¡zasca!, por gracioso, que lo hiciera yo (mi esposa dice que tengo una grasiaaa, pa morirse). Todavía recuerda cuando al principio de nuestro feliz matrimonio me dijo: “Cariño… ¿y si tuviéramos un hijo?” “No creo, cielo, ¡¡me acordaría!!”, le contesté.
La verdad es que no me gusta contar chistes, así del tirón, los de Lepe: ¿Por qué se tiran al pozo? Porque en el fondo no son tan tontos!!
O este: Un helicóptero se ha estrellado en el cementerio de Lepe, la policía local informa que llevan recuperados más de 4.000 cadáveres.
Redacció VilaVeu – VilaVeu número 3 (agost 2017)
La Valérie (V) i en Fran (F) fan tàndem. Posen en comú el seu coneixement de botànica i les ganes de compartir-lo, volen fomentar l’intercanvi entre la gent perquè cada apassionat té un coneixement i aporta un enriquiment, tot focalitzant-ho en el nostre territori més proper.
La Valérie va deixar el nord de França per establir-se a Sant Julià d’Alfou el setembre passat. En Fran es veí de Sant Antoni de fa anys.
Ambdós són conscients que el món canvia i que és important tornar a girar els ulls cap al que neix de la terra, per conèixer-ho i respectar-ho. Elles creuen que el veritable coneixement és el que es construeix entre tots.
I amb aquest motor de fons, organitzen i dinamitzen el Taller de plantes.
Com va néixer el Taller de plantes?
F: Va néixer de l’impuls de persones de l’Ateneu Popular de Vilamajor i de Can Tonal, que volen millorar el poble amb idees tan velles com revolucionàries, el coneixement del món vegetal; nosaltres som servidors de les plantes i tan sols esperem aprendre d’elles. Ara per ara, no sabem res del seu món i en cada taller ens sorprenem amb les experiències apreses…
Què hi feu en un taller?
F: En un inici ho vam plantejar com un espai on compartir coneixement sobre les plantes. Vam fer pomades, begudes, olis essencials, perfums, vi, etc. Ara, a més de tot això, amb l’entrada de la Val al grup, incorporem un coneixement més acadèmic de les plantes. Entre ella i jo preparem informació per aprofundir en aspectes bàsics per tenir eines per reconèixer-les. Continua la lectura de Taller de plantes a Sant Pere i Sant Antoni (entrevista)
Volem Vilamajor – VilaVeu número 3 (agost 2017)
L’incombustible, l’insubstituïble, et portarem en el nostre cor per sempre, contents d’haver-te conegut.
Estimat Siscu, la gent de Volem Vilamajor trobem que has marxat massa aviat, sense avisar, sense poder-nos acomiadar, recordant tots i cadascun de nosaltres la darrera conversa amb tu, els teus darrers comentaris, la teva darrera presència… Ara ens hem quedat amb la teva absència, a cada assemblea, a cada activitat, ens sortirà la paraula del que tu hauries fet o hauries dit. Teníem encara moltes coses per fer i molts projectes engegats…
A Volem hi ha persones de diferents franges generacionals, en Siscu, a la tardor de la seva vida, ha estat des de l’inici un impulsor de la majoria d’iniciatives i també s’ha adherit a les que altres han proposat, sempre amb una energia i generositat que ens deixava bocabadats.
Continua la lectura de Francesc Lucchetti (Siscu, Ciscu, 6q)
DESCARREGA’L SENCER EN PDF AQUÍ:
CONTINGUTS:
Editorial
Va per tu, Siscu
El Ciscu a la Salvaguarda del Montseny
Hola avito, sóc la Marta
Francesc Lucchetti (Siscu, Ciscu, 6q)
Podem ser ètics a Vilamajor? Rotundament, sí.
Remunicipalitzem l’aigua!!!!
Ple de SAV del 25 de maig de 2017
Reflexió teràpia per al sentir comú
Lloguer social i okupes
Què passa al Montseny? La campanya de difusió de Salvaguarda
Reciclatge: ens enganyen?
Estació de recàrrega de vehicles elèctrics a Vilamajor
Ens coneixem? Ami Samb, veïna de Sant Pere
Taller de plantes a Sant Pere i Sant Antoni
Per què és tan necessari aprendre música?
Vilamagore 2017. Aquest any ens traslladem a la tardor
Serotonina, la causa del suïcidi? (II)
Racó dels oficis (Josep Fontané, fuster)
¡¡Con humor, mejor!!
Concentracions pel Dia Mundial de les Persones Refugiades
Fets històrics: Els Perpunter
Redacció VilaVeu – VilaVeu número 2 (març 2017)
Avui parlem amb els entrenadors de l’Handbol Veterans de Vilamajor, en Sergi (S) i en Mario (M).
Des de la redacció de VilaVeu us volíem fer unes quantes preguntes perquè els veïns i veïnes de Vilamajor coneguin més aquesta secció de l’handbol local.
Primerament, dir-vos que ens ha sobtat que per ser uns entrenadors d’un equip de veterans sembleu molt joves, no? Quines edats teniu? No us genera cert respecte el fet que els jugadors siguin més grans que vosaltres a l’hora de transmetre instruccions?
S: Tant en Mario com jo tenim la mateixa edat, 25 anys. És cert que al començament, quan no coneixíem els jugadors feia un cert respecte el fet d’haver de donar instruccions, consells i fins i tot clavar algun crit a algú que és més gran que tu. Però així que vam començar a conèixer els jugadors, ràpidament ens hi vam acostumar.
M: Sí que al principi feia respecte, perquè és gent amb molt més recorregut a la vida que nosaltres i això pesa, però un cop vam fer de l’equip una família, no tenim cap problema a donar consells o fer algun crit.
Carles Garrido Estrada – VilaVeu número 2 (març 2017)
Sense entrar a valorar si el model d’estat paternalista és la millor opció per a l’evolució de la nostra espècie, de tots és conegut que vivim en un ‘estat del benestar’ o així ens ho han fet creure. Això deu voler dir que totes aquelles persones que vivim en un estat que es presti titllar-se ‘del benestar’ hauríem de tenir, com a mínim, totes les necessitats bàsiques cobertes. No deu ser del tot desencaminat pensar que les necessitats energètiques són una d’elles. Per tant, com pot ser que hi hagi pobresa energètica en un estat dit ‘del benestar’? Com pot ser que s’hagi cedit la gestió de béns essencials com és l’energia a empreses privades extractivistes de capital que, sense anar més lluny, l’any 2016 varen acumular més de 5.000 milions de beneficis mentre som dels estats que més car paga el rebut de l’energia a Europa? Com hem deixat que les lleis que mouen el sistema econòmic hegemònic, les de l’oferta i la demanda, actuïn amb tota la seva potència i es disparin els preus de l’electricitat quan més la necessita la gent? Com es pot permetre que l’actual oligopoli elèctric espanyol actuï com un monopoli encobert repartint-se el territori espanyol per companyies, cometent infinitats d’abusos com és el darrer cas dels comptadors intel·ligents[1]? Com es pot permetre que es legisli a favor de les grans companyies elèctriques en detriment de potenciar l’ús d’energies renovables (vegeu el famós ‘impost al sol’) i en contra de les recomanacions europees? Com podem permetre que els mateixos polítics que han legislat a favor de l’oligopoli elèctric acabin asseguts en els consells d’administració d’aquestes empreses per recompensar-los ‘por los servicios prestados‘? És evident que el panorama elèctric a l’Estat espanyol és patètic i vergonyant.
Continua la lectura de Enderroquem l’oligopoli energètic a Vilamajor!
