· Editorial · L’entrevista: la Rosa de Can Costa · Demandes de l’anterior legislatura · Sols el poble salva el poble · Demandes per a la propera legislatura · Opinio: Fem com “antes”? · Planta medicinal: Espernallac · Mirada: el bullying · Història: Saps perquè els vilamajorencs rebien el malnom de lletsoners? · El poble: el barri de Ca l’Enric de Sant Antoni de Vilamajor · Humor: el abuelo cebolleta
· Editorial · Recuperem pediatria a Vilamajor · La Moixa. El nostre jovent s’organitza · Cooperativa Les Cosidores · La planta del número: El bonarbre de Vilamajor · La ruralitat a Vilamajor · La plaça del Delme · L’arbre i la granota · L’entrevista: Cristina (El Castanyer) · Nong, nong, nong, nong! La campana Gran de Vilamajor · Jocs Florals · Humor: Abuelo cebolleta
· Editorial · Les lluites al territori · Naturalistes del Baix Montseny: Conservació i estudi de la natura del nostre entorn · Caça i gestió cinegètica · Demandes i posicionaments a Vilamajor · La planta del número: la bardana o repalassa · L’entrevista: Montse (El Celler) · “Visca la terra! Morin els traïdors!” · Conte: Mayorías pétreas · L’espai de les entitats · Humor
· Editorial · La pandèmia ha fet esclatar una crisi sanitària que ja era latent · Nace un nuevo Mural en Sant Antoni de Vilamajor · Recuperant espais de culte comunitari · SOS Protegim Sant Pere · Neix el Bloc del Sindicat! · La història d’una casa misteriosa de Sant Pere de Vilamajor · Kurdistan i Catalunya: similituds entre dues terres en lluita · La planta del número: Xicoria · L’entrevista: Isabel Sánchez (Càritas Vilamajor) · El Cau l’Elies · Poesia · Humor: ¡Tiempos modernos!
Aquest escrit ha provocat força debat i controvèrsia. Per aquest motiu, i amb el compromís de difondre informació dels nostres pobles, des de VilaVeu oferim la nostra disposició a ser un espai d’opinió, debat i documentació.
Així doncs, publicarem a la nostra pàgina web, i també a l’edició en paper del proper número que editem, la visió, raonaments o informació sobre la pujada del pressupost de sous que ens facin arribar veïns i polítics de Sant Pere. Se’ns pot fer arribar al correu: vilaveu@gmail.com
Esperem que tot el que s’hi publiqui ajudi a fomentar l’esperit crític i constructiu, en favor d’una major obertura i responsabilitat a l’hora de tractar temes punyents que ens afecten a tots.
En el primer ple de nova legislatura, l’equip de govern de l’ajuntament de Sant Pere aprova passar de 87.329€/any a 189.000€/any per als seus sous.
Els cinc regidors electes d’ERC i els dos d’ISP van fer coalició per formar govern, després de les darreres eleccions municipals del maig d’aquest any. Amb els set regidors, que obtenen majoria al plenari municipal, no van tenir cap oposició per votar i aconseguir una pujada de més del 100% del pressupost destinat als seus sous, arribant al límit legalment establert.
Per dedicació completa, cada regidora i regidor del govern percebrà 42.000€/any bruts. Abans de la pujada percebien per dedicació completa 31.764€. En aquests moments, l’alcaldessa té una dedicació del 100%, dues regidores han passat del 50% de dedicació al 75% i quatre del 50%. Segons la llei vigent, en poblacions entre 1.000 i 5.000 habitants, la quantia màxima que poden percebre els regidors/regidores, alcaldes/alcaldesses és de 40.000€.
Una pujada tant important feta de sobte i arribant al límit establert, hauria d’haver estat anunciada o justificada de forma clara i explícita abans de les eleccions o, com a mínim, abans del plenari municipal on es va aprovar.
«Una dictadura perfecta tindria l’aparença d’una democràcia, però seria bàsicament una presó sense murs en la qual els presos ni tan sols somniarien amb escapar. Seria essencialment un sistema d’esclavitud en el qual, gràcies al consum i a l’entreteniment, els esclaus estimarien la seva servitud.» Aldous Huxley, «Un món feliç» (1932)
DEMOCRÀCIA?
Començar a dir les coses pel seu nom podria ser un bon punt de partida. Democràcia, demos + kratos, «poder del poble». Isonomia, igualtat política. Isegoria, igualtat de veu. El poble és sobirà, té el poder per decidir sobre tot, per autodeterminar-se com a societat. El poder intenta compartir-se igualitàriament entre les persones…
El règim polític actual es diu a ell mateix democràtic i li acceptem el títol.
Però aquest règim és una peça clau per legitimar un sistema social que està creant una concentració de poder descomunal (de tot tipus: militar, econòmic, mediàtic, polític…) en mans de diverses elits. Les dinàmiques d’aquest sistema ens porten a la destrucció de les persones, dels valors, dels vincles, de les cultures, del medi natural… de la llibertat. La vida ens ve prefabricada i a nivell individual tenim molt poca llibertat per escollir també qui volem ser i com volem viure. No és el mal funcionament del sistema, és el resultat lògic de les regles i les condicions de joc.
Tot just al acabar Sant Antoni, a la plana, entre boscos i camps, hi ha Can Bataller, una granja de vaques on hi trobem el Carles, un pagès, fill de pagès amb fill pagès. L’entrevista és plena de saviesa i experiència i malauradament l’he hagut de retallar per encabir-la en aquestes pàgines.
Com
veus que ha evolucionat la granja i la producció de llet amb el
temps?
De munyir amb la galleda, quan jo era jovenet; a quan jo tenia 17 anys que vaig conquistar al meu pare per posar munyidora, munyidora manual, i varem passar a tindre 5 o 6 vaques a la cort a tindre’n 10 o 12. No es guanyava, però com no hi havia «gastos»… El meu avi tenia una dita que deia “val més ser petit amo que gran masover”. Varem construir masia i granja, però no teníem terres; anàvem a jornal. Jo volia ampliar; la mentalitat amb el meu pare doncs no quadrava, ell no volia ampliar. Deia “que no ho sé, que no ho sé” i a l’agricultura ja s’ampliava.
Vau
tenir alguna dificultat?
El món se’ns anava canviant. Es va entrar a la comunitat europea i ens varen limitar les produccions al que produíem en aquell moment, quedàvem tallats. Es podia llogar quota d’un promotor que la vengués o n’hi sobrés, però això comportava pagar un lloguer. Si el preu de la llet es «barato» + haig de pagar un lloguer per produir llet = treballaves pagant. Era impossible treure beneficis d’això.
Espanya volia entrar a la comunitat europea al preu que fos, i l’agricultura és la que ho va pagar més car, ja que es va entrar sense negociar res. Es va firmar una producció de llet la meitat de la que consumia la nació.
Editorial Agenda No més supermercats. Fem Poble! Procés Constituent a Vilamajor L’entrevista: Carles de Can Bataller El pati de sorra de l’Escola Joan Casas El Pa Sobirà La planta del mes: Artemisia absinthium El sòl, un ésser viu? Les vinyetes La ressenya: Precaristas Poemes
Estem enviant a les candidatures de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor aquestes demandes que entitats i col·lectius ens han fet arribar (segons la convocatòria que hem fet).
Aquí les teniu, les de Sant Antoni i les de Sant Pere:
Som alguns veïns i veïnes de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor que ens estimem el nostre poble i, per això, fa temps que hi fem activitats i propostes de forma autoorganitzada. Us escrivim perquè creiem que compartim amb vosaltres aquesta estimació i dedicació.
Davant del context
de les pròximes eleccions municipals, més enllà del joc
dels partits per qui guanya o deixa de guanyar, volem aprofitar
l’oportunitat per reforçar i reivindicar la tasca que fem plegats
per Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Creiem que fer
prevaldre la força que tenim com a poble, des de l’autoorganització,
és alguna cosa essencial que cal que els partits reconeguin i
respectin.
Per això, volem recollir aquelles demandes que les entitats i col·lectius vulgueu adreçar a totes les candidatures que es presentin a les eleccions. Un cop recollides, les farem arribar a totes les candidatures per tal que es pronunciïn públicament sobre si es comprometen o no amb cada una.
La idea és que ens envieu demandes concretes, incloent, si podeu, les passes sobre com s’haurien d’acomplir. A més, les podeu complementar amb d’altres demandes més àmplies. En total, com a màxim tres demandes per entitat, perquè sigui quelcom sintètic i de fàcil seguiment.
Per posar un exemple, com a demanda concreta en l’àmbit d’habitatge, es podria proposar l’ampliació del parc d’habitatge protegit (explicada a l’anomenat “kit del 30% d’habitatge protegit” (observatoridesc.org/ca/kit-del-30-manual-estendre-mesura-del-30-d-habitatge-protegit-tota-catalunya), especificant les passes a donar per l’Ajuntament, i en quins plens municipals s’haurien de tractar (dates aproximades). Com a demanda més àmplia, es podria plantejar iniciar un procés de reflexió municipal sobre el model d’habitatge que volem
Les respostes de les candidatures polítiques les publicarem en un número especial de la revista VilaVeu (vilaveu.vilamajor.net), amb una tirada de com a mínim 1.000 exemplars gratuïts que seran distribuïts pel poble.
Per acabar, volem remarcar que aquesta iniciativa és totalment apartidista. Tenim la convicció que la veritable democràcia es construeix des de l’autoorganització veïnal. Per això, apostem per enfortir i donar veu a totes les entitats i col·lectius que tan essencials som per la vida del poble.
Podeu enviar-nos les
vostres demandes a aquesta adreça de correu: vilaveu@gmail.com
Teniu temps fins el 10 de març.
Si us sorgís cap
qüestió a resoldre, no dubteu en contactar amb nosaltres.
Tot l’equip de VilaVeu, volem donar-vos les gràcies per continuar aquí un any després d’aquesta aturada. Una aturada imprevista però necessària. És per això que ens veiem en la necessitat de fer un breu resum els motius d’aquesta tardança.
En primer lloc, vam patir la pèrdua d’un dels fundadors de VilaVeu, en Ciscu Lucchetti, un dels motors d’aquest projecte.
Poc després, van començar els canvis que tots hem viscut aquest any: vam defensar i votar un referèndum, vam veure com portaven a la presó els nostres polítics electes, vam tenir un govern imposat mitjançant un 155… i un llarg etcètera.
Això va provocar que molts dels col·laboradors i membres de VilaVeu haguessin de posar els seus esforços allà on, a cada moment, sentien que era necessari.
Per aquest motiu, al llarg d’aquest any la revista ha hagut de “re-formar-se” de nou. Un nou equip amb moltes ganes de donar veu al poble i molta il·lusió per seguir portant aquest projecte endavant.
Tot i que ha sigut dur, us podem ben assegurar que això que teniu a les mans és el fruit de molt esforç i de tot l’afecte dels companys de VilaVeu.
Si voleu, també podeu col·laborar amb nosaltres, o bé a la redacció o fent-vos socis/es aquí: vilaveu.vilamajor.net/formulari
La publicació VilaVeu ja compta amb quatre números publicats. Fem una crida a veïns i veïnes de Vilamajor que valorin el projecte a fer-se socis/es aportant alguna quantitat periòdica d’euros. Necessitem ser més.
La publicació conserva la seva independència i gratuïtat gràcies al finançament de socis/es i donatius desinteressats. Amb més recursos podrem fer números amb més pàgines i tirades d’impressió més llargues.