Categoria: articles

Àngels Dopacio i Joan Agea – VilaVeu – Número 6 (octubre 2019)

ENTREVISTA:

Com funcionen els bombers a Catalunya?

A Catalunya, la meitat dels bombers són voluntaris: 2.500 són voluntaris i 2.500, funcionaris. Aquesta fórmula va començar fa molts anys perquè faltava personal per cobrir el territori amb bombers funcionaris i es van començar a muntar parcs de bombers voluntaris dependents d’ajuntaments i diputacions fins que es van acabar integrant tots a la Generalitat.

Per a la població no hi ha cap diferència entre un bomber voluntari i un de funcionari, duen la mateixa equipació i fan la mateixa formació. El Parc de Bombers de Sant Antoni de Vilamajor és de bombers voluntaris.

D’on surt el Parc de Bombers Voluntaris de Vilamajor?

L’any 1995 un grup de veïnes de Can Vila estaven preocupades pels perills d’incendi forestal que hi havia a la urbanització i van crear un Pla d’Autoprotecció d’Urbanitzacions. A partir d’aquí van veure la importància que tenia disposar d’un parc de bombers voluntaris i el 2005, amb molta feina, van aconseguir que obrís el parc actual, on alguns d’ells han fet de voluntaris durant anys i molts altres s’hi han afegit. Els terrenys els va cedir l’Ajuntament i la construcció la va pagar la Generalitat.

Vam començar al costat del Patronat, dormint amb un matalàs a terra, una cuineta que vam muntar i fent sortides amb el camió.

Com compagineu la vostra tasca voluntària amb les feines?

El Parc de Bombers Voluntaris no està sempre obert perquè tots treballem i hem de compaginar la feina amb el voluntariat. Obrim sobretot caps de setmana, amb guàrdies de 24 hores, i també alguns dies entre setmana depenent de la nostra disponibilitat i els moments, sovint ens passa que arriben alertes al mòbil i mirem de donar-hi resposta tot i no tenir guàrdia aquell dia, deixem el que estiguem fent i anem al parc a corre-cuita i sortim a ajudar en el que calgui (accidents, focs forestals, industrials o d’habitatge…).

Continua la lectura de La vaga de Bombers

Taula de l’Aigua de Vilamajor – VilaVeu número 4 (desembre 2018)

Després de més d’un any d’esforços, la Taula de l’Aigua de Vilamajor i el veïnat ho hem aconseguit, hem remunicipalitzat l’aigua a Vilamajor i serà 100% pública. Això és la primera victòria i l’inici d’un llarg camí on els veïns anem prenent les regnes d’un bé essencial com és l’aigua.

Introducció

Segons un estudi publicat per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any passat, la mitjana del consum domèstic d’aigua per habitant i dia a Catalunya és de 115 l (que s’enfila fins als 175 l si es té en compte l’ús industrial). Això significa, doncs, que cada dia obrim una gran quantitat de vegades l’aixeta i sempre que ho fem ens trobem que l’aigua raja sense aparent dificultat, de manera natural i senzilla. Tanmateix, per tal que l’aigua arribi a les nostres llars cal tot un complex procés que comprèn des de la seva captació passant pel sanejament fins a la posterior distribució i rebuda. Però tot això, qui ho fa? Qui s’encarrega i es preocupa de fer-nos arribar l’aigua a casa? És possessió d’algú o bé ens pertany a tots? A què respon el seu preu? Poden ta-llar-nos el subministrament d’aigua? Qui ho podria fer, això?

Continua la lectura de Taula de l’Aigua de Vilamajor: ens mullem?

Continua la lectura de ¡¡Con humor, mejor!!

Redacció VilaVeu – VilaVeu número 3 (agost 2017)

La Valérie (V) i en Fran (F) fan tàndem. Posen en comú el seu coneixement de botànica i les ganes de compartir-lo, volen fomentar l’intercanvi entre la gent perquè cada apassionat té un coneixement i aporta un enriquiment, tot focalitzant-ho en el nostre territori més proper.

La Valérie va deixar el nord de França per establir-se a Sant Julià d’Alfou el setembre passat. En Fran es veí de Sant Antoni de fa anys.

Ambdós són conscients que el món canvia i que és important tornar a girar els ulls cap al que neix de la terra, per conèixer-ho i respectar-ho. Elles creuen que el veritable coneixement és el que es construeix entre tots.

I amb aquest motor de fons, organitzen i dinamitzen el Taller de plantes.

Com va néixer el Taller de plantes?

F: Va néixer de l’impuls de persones de l’Ateneu Popular de Vilamajor i de Can Tonal, que volen millorar el poble amb idees tan velles com revolucionàries, el coneixement del món vegetal; nosaltres som servidors de les plantes i tan sols esperem aprendre d’elles. Ara per ara, no sabem res del seu món i en cada taller ens sorprenem amb les experiències apreses…

Què hi feu en un taller?

F: En un inici ho vam plantejar com un espai on compartir coneixement sobre les plantes. Vam fer pomades, begudes, olis essencials, perfums, vi, etc. Ara, a més de tot això, amb l’entrada de la Val al grup, incorporem un coneixement més acadèmic de les plantes. Entre ella i jo preparem informació per aprofundir en aspectes bàsics per tenir eines per reconèixer-les. Continua la lectura de Taller de plantes a Sant Pere i Sant Antoni (entrevista)

Volem Vilamajor – VilaVeu número 3 (agost 2017)

L’incombustible, l’insubstituïble, et portarem en el nostre cor per sempre, contents d’haver-te conegut.

Estimat Siscu, la gent de Volem Vilamajor trobem que has marxat massa aviat, sense avisar, sense poder-nos acomiadar, recordant tots i cadascun de nosaltres la darrera conversa amb tu, els teus darrers comentaris, la teva darrera presència… Ara ens hem quedat amb la teva absència, a cada assemblea, a cada activitat, ens sortirà la paraula del que tu hauries fet o hauries dit. Teníem encara moltes coses per fer i molts projectes engegats…

A Volem hi ha persones de diferents franges generacionals, en Siscu, a la tardor de la seva vida, ha estat des de l’inici un impulsor de la majoria d’iniciatives i també s’ha adherit a les que altres han proposat, sempre amb una energia i generositat que ens deixava bocabadats.

Continua la lectura de Francesc Lucchetti (Siscu, Ciscu, 6q)

Redacció VilaVeu – VilaVeu número 2 (març 2017)

Avui parlem amb els entrenadors de l’Handbol Veterans de Vilamajor, en Sergi (S) i en Mario (M).

Des de la redacció de VilaVeu us volíem fer unes quantes preguntes perquè els veïns i veïnes de Vilamajor coneguin més aquesta secció de l’handbol local.

Primerament, dir-vos que ens ha sobtat que per ser uns entrenadors d’un equip de veterans sembleu molt joves, no? Quines edats teniu? No us genera cert respecte el fet que els jugadors siguin més grans que vosaltres a l’hora de transmetre instruccions?

S: Tant en Mario com jo tenim la mateixa edat, 25 anys. És cert que al començament, quan no coneixíem els jugadors feia un cert respecte el fet d’haver de donar instruccions, consells i fins i tot clavar algun crit a algú que és més gran que tu. Però així que vam començar a conèixer els jugadors, ràpidament ens hi vam acostumar.

M: Sí que al principi feia respecte, perquè és gent amb molt més recorregut a la vida que nosaltres i això pesa, però un cop vam fer de l’equip una família, no tenim cap problema a donar consells o fer algun crit.

Continua la lectura de Handbol Veterans (entrevista)

Carles Garrido Estrada – VilaVeu número 2 (març 2017)

Sense entrar a valorar si el model d’estat paternalista és la millor opció per a l’evolució de la nostra espècie, de tots és conegut que vivim en un ‘estat del benestar’ o així ens ho han fet creure. Això deu voler dir que totes aquelles persones que vivim en un estat que es presti titllar-se ‘del benestar’ hauríem de tenir, com a mínim, totes les necessitats bàsiques cobertes. No deu ser del tot desencaminat pensar que les necessitats energètiques són una d’elles. Per tant, com pot ser que hi hagi pobresa energètica en un estat dit ‘del benestar’? Com pot ser que s’hagi cedit la gestió de béns essencials com és l’energia a empreses privades extractivistes de capital que, sense anar més lluny, l’any 2016 varen acumular més de 5.000 milions de beneficis mentre som dels estats que més car paga el rebut de l’energia a Europa? Com hem deixat que les lleis que mouen el sistema econòmic hegemònic, les de l’oferta i la demanda, actuïn amb tota la seva potència i es disparin els preus de l’electricitat quan més la necessita la gent? Com es pot permetre que l’actual oligopoli elèctric espanyol actuï com un monopoli encobert repartint-se el territori espanyol per companyies, cometent infinitats d’abusos com és el darrer cas dels comptadors intel·ligents[1]? Com es pot permetre que es legisli a favor de les grans companyies elèctriques en detriment de potenciar l’ús d’energies renovables (vegeu el famós ‘impost al sol’) i en contra de les recomanacions europees? Com podem permetre que els mateixos polítics que han legislat a favor de l’oligopoli elèctric acabin asseguts en els consells d’administració d’aquestes empreses per recompensar-los ‘por los servicios prestados‘? És evident que el panorama elèctric a l’Estat espanyol és patètic i vergonyant.

Continua la lectura de Enderroquem l’oligopoli energètic a Vilamajor!

Una persona de Vilamajor que ha estat a Rojava – VilaVeu número 1 (octubre 2016)

No tot és foscor a l’Orient Mitjà, ni tan sols a Síria. Darrerament ens hem acostumat a sentir-ne només notícies de drama humà, com el de les víctimes de la guerra i els refugiats, de fonamentalisme, com el de l’Estat Islàmic, i de destrucció, com la de les ciutats d’Aleppo i Homs. Això no obstant, la visió promoguda pels mass media, al meu entendre des-responsabilitzada i paternalista, ens impedeix descobrir com d’enmig d’aquella tempesta en pot sorgir una gran llum: parlo de Rojava –la regió s’autoanomena «Federació Democràtica de Rojava / Síria del Nord».–, una zona situada al nord de Síria amb aproximadament tres milions de persones on s’està desenvolupant, malgrat la guerra, un model de vida democràtic i de convivència entre cultures i ètnies diverses, així com entre homes i dones.

El 2011, quan va esclatar la guerra civil a Síria, les zones kurdes no es sentien afins ni al sanguinari règim sirià ni als rebels, ja llavors en avançat procés d’islamització radical. Com que, malgrat la repressió del règim, ja hi havia bastant moviment organitzat (gràcies a l’organització guerrillera kurda PKK), van poder optar per una tercera via: declarar-se autònoms, defensar-se dels atacs externs i al mateix temps posar en pràctica la seva pròpia proposta de model social, per a Rojava d’entrada, però enfocat a poder ser un model que permetés la pau a Síria i a tot l’Orient Mitjà. Aquest model, que anomenen Confederalisme Democràtic, parteix de la idea que el sistema capitalista i el model d’organització en estats és incompatible amb la convivència de les diferents persones i ètnies (cosa que es mostra especialment a l’Orient Mitjà) perquè posa les unes contra les altres, i per tant cal crear un nou model social que situï, com a base per a la vida, la comunitat en comptes de l’estat-nació. En aquestes comunitats o «comunes» (petits barris o pobles de fins a dues-centes famílies) els veïns resolen directament la major part d’assumptes de la vida, mentre que els més complexos passen a nivell confederal.

Tot seguit farem algunes pinzellades dels aspectes més importants d’aquest model i de com es traslladen a la pràctica. Per a qui li interessi el tema, recomano el llibre La revolució ignorada.

Continua la lectura de Rojava: tres milions de persones enmig de Síria ens recorden que «un altre món és possible»

Mercè Prat Perpinyà – VilaVeu número 1 (octubre 2016)

Al Ple Municipal del 31 de maig, a Sant Pere, el regidor d’ERC Joan Bruguera va acusar l’anterior alcalde i actual regidor de CiU a l’oposició, Martí Artalejo, d’haver actuat irregularment durant el seu mandat (legislatura del 2011 al 2015).

Podeu consultar l’acta del Ple al web de l’Ajuntament de Sant Pere: “Ajuntament – Seu electrònica” – “Tauler oficial, actes i ordenances” – “Plens Municipals”. Les acusacions a què ens referim en aquest article són a l’apartat final de l’acta “Precs i preguntes”. Hi ha una modificació del text a l’acta del Ple del 25 de juliol.

Entrevistem els dos regidors amb l’objectiu que puguin explicar què va passar.

Entrevista a Martí Artalejo Ferrer

Ets a la política des de…
Sóc regidor de Sant Pere des de les eleccions municipals del 2011.

Per què et dediques a la política?
Després de ser alcalde i d’haver fet una tasca seriosa i prou àmplia, ara veig amb estupefacció aquesta situació… És una pregunta que em faig a diari.

Al Ple del 31 de maig el regidor Joan Bruguera, amb qui vau formar govern a l’anterior legislatura on eres alcalde, et va acusar de deixar activitats en marxa sense llicència i d’anar a negociar a casa del promotor de l’activitat la legalitat de la llicència.
Gairebé podríem titllar les acusacions de greus, si les traiem de context. En aquell Ple no els vaig donar gaire importància. Ho vaig atribuir a comentaris d’un moment “d’emprenyada” i de defensa del govern actual de Sant Pere per desviar l’atenció d’un greu assumpte que vaig comentar en aquell mateix Ple. Es refereixen a assumptes que, com a alcalde, havia heretat i venien de molt lluny. Es vol donar la sensació que són assumptes generats en la meva etapa d’alcaldia, cosa que no és així. Continua la lectura de Presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Sant Pere

Ferran Sarrià – VilaVeu número 0 (juliol 2016)

Durant el primer terç del segle XX, Can Bassa era coneguda per la qualitat de l’aigua de les seves fonts, especialment una rajava aigua enquitranada ensulfatada, unes característiques que la feien molt melosa per la gent ateses les seves suposades propietats curatives. La mestressa de la masia, durant la dècada dels anys 30 del segle passat, mantenia tancat l’accés a les fonts al públic a no ser que fes un petit pagament per la seva utilització (un peatge). Les raons foren dues: treure uns diners que complementaven l’economia de la família; i per què la mestressa havia arribat a un acord econòmic amb Caldes de Montbui per què no es comercialitzés (evitar competència).

Els habitants de Sant Antoni de Vilamajor no estaven gens d’acord; deien que es podien aprofitar les característiques sanitàries de les aigües per obrir un balneari que portaria riquesa al poble. Tal era l’enuig que a les eleccions del l’any 1931 el partit polític de l’Esquerra Republicana de Catalunya va incorporar en el seu programa electoral la recuperació de les fonts de Can Bassa pel poble. Varen guanyar i en compliment de les seves promeses van endegar una campanya política destinada a pressionar a la mestressa de Can Bassa per què obrís les fonts. La mestressa es va negar rotundament. Continua la lectura de Memòria: Un balneari a Vilamajor

Redacció Vilaveu – VilaVeu número 0 (juliol 2016)

VilaVeu ha nascut com una necessitat d’informació en l’àmbit local de Vilamajor. Un grup de veïns i veïnes de Sant Pere i Sant Antoni hem decidit agafar les regnes d’un projecte que anys ençà altres van fer realitat.

VilaVeu està treballant sota els següents objectius:

• Afavorir l’ànim de crear una vida en comú i un poble que formi comunitat
• Promoure l’esperit crític, el debat i l’expressió dels sentiments a Vilamajor
• Divulgar la cultura popular de Vilamajor així com els coneixements propis d’aquells que habiten aquest territori
• Explicar les idees de democràcia directa i suport mutu, i com es desenvolupen a Vilamajor
• Deixar una memòria dels moviments que es van construint
• Fer partíceps els veïns i veïnes de Vilamajor amb els seus escrits en la revista

Continua la lectura de Editorial núm. 0