VilaVeu

Una persona de Vilamajor que ha estat a Rojava – VilaVeu número 1 (octubre 2016)

No tot és foscor a l’Orient Mitjà, ni tan sols a Síria. Darrerament ens hem acostumat a sentir-ne només notícies de drama humà, com el de les víctimes de la guerra i els refugiats, de fonamentalisme, com el de l’Estat Islàmic, i de destrucció, com la de les ciutats d’Aleppo i Homs. Això no obstant, la visió promoguda pels mass media, al meu entendre des-responsabilitzada i paternalista, ens impedeix descobrir com d’enmig d’aquella tempesta en pot sorgir una gran llum: parlo de Rojava –la regió s’autoanomena «Federació Democràtica de Rojava / Síria del Nord».–, una zona situada al nord de Síria amb aproximadament tres milions de persones on s’està desenvolupant, malgrat la guerra, un model de vida democràtic i de convivència entre cultures i ètnies diverses, així com entre homes i dones.

El 2011, quan va esclatar la guerra civil a Síria, les zones kurdes no es sentien afins ni al sanguinari règim sirià ni als rebels, ja llavors en avançat procés d’islamització radical. Com que, malgrat la repressió del règim, ja hi havia bastant moviment organitzat (gràcies a l’organització guerrillera kurda PKK), van poder optar per una tercera via: declarar-se autònoms, defensar-se dels atacs externs i al mateix temps posar en pràctica la seva pròpia proposta de model social, per a Rojava d’entrada, però enfocat a poder ser un model que permetés la pau a Síria i a tot l’Orient Mitjà. Aquest model, que anomenen Confederalisme Democràtic, parteix de la idea que el sistema capitalista i el model d’organització en estats és incompatible amb la convivència de les diferents persones i ètnies (cosa que es mostra especialment a l’Orient Mitjà) perquè posa les unes contra les altres, i per tant cal crear un nou model social que situï, com a base per a la vida, la comunitat en comptes de l’estat-nació. En aquestes comunitats o «comunes» (petits barris o pobles de fins a dues-centes famílies) els veïns resolen directament la major part d’assumptes de la vida, mentre que els més complexos passen a nivell confederal.

Tot seguit farem algunes pinzellades dels aspectes més importants d’aquest model i de com es traslladen a la pràctica. Per a qui li interessi el tema, recomano el llibre La revolució ignorada.

Continua la lectura de Rojava: tres milions de persones enmig de Síria ens recorden que «un altre món és possible»

Mercè Prat Perpinyà – VilaVeu número 1 (octubre 2016)

Al Ple Municipal del 31 de maig, a Sant Pere, el regidor d’ERC Joan Bruguera va acusar l’anterior alcalde i actual regidor de CiU a l’oposició, Martí Artalejo, d’haver actuat irregularment durant el seu mandat (legislatura del 2011 al 2015).

Podeu consultar l’acta del Ple al web de l’Ajuntament de Sant Pere: “Ajuntament – Seu electrònica” – “Tauler oficial, actes i ordenances” – “Plens Municipals”. Les acusacions a què ens referim en aquest article són a l’apartat final de l’acta “Precs i preguntes”. Hi ha una modificació del text a l’acta del Ple del 25 de juliol.

Entrevistem els dos regidors amb l’objectiu que puguin explicar què va passar.

Entrevista a Martí Artalejo Ferrer

Ets a la política des de…
Sóc regidor de Sant Pere des de les eleccions municipals del 2011.

Per què et dediques a la política?
Després de ser alcalde i d’haver fet una tasca seriosa i prou àmplia, ara veig amb estupefacció aquesta situació… És una pregunta que em faig a diari.

Al Ple del 31 de maig el regidor Joan Bruguera, amb qui vau formar govern a l’anterior legislatura on eres alcalde, et va acusar de deixar activitats en marxa sense llicència i d’anar a negociar a casa del promotor de l’activitat la legalitat de la llicència.
Gairebé podríem titllar les acusacions de greus, si les traiem de context. En aquell Ple no els vaig donar gaire importància. Ho vaig atribuir a comentaris d’un moment “d’emprenyada” i de defensa del govern actual de Sant Pere per desviar l’atenció d’un greu assumpte que vaig comentar en aquell mateix Ple. Es refereixen a assumptes que, com a alcalde, havia heretat i venien de molt lluny. Es vol donar la sensació que són assumptes generats en la meva etapa d’alcaldia, cosa que no és així. Continua la lectura de Presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Sant Pere

Ferran Sarrià – VilaVeu número 0 (juliol 2016)

Durant el primer terç del segle XX, Can Bassa era coneguda per la qualitat de l’aigua de les seves fonts, especialment una rajava aigua enquitranada ensulfatada, unes característiques que la feien molt melosa per la gent ateses les seves suposades propietats curatives. La mestressa de la masia, durant la dècada dels anys 30 del segle passat, mantenia tancat l’accés a les fonts al públic a no ser que fes un petit pagament per la seva utilització (un peatge). Les raons foren dues: treure uns diners que complementaven l’economia de la família; i per què la mestressa havia arribat a un acord econòmic amb Caldes de Montbui per què no es comercialitzés (evitar competència).

Els habitants de Sant Antoni de Vilamajor no estaven gens d’acord; deien que es podien aprofitar les característiques sanitàries de les aigües per obrir un balneari que portaria riquesa al poble. Tal era l’enuig que a les eleccions del l’any 1931 el partit polític de l’Esquerra Republicana de Catalunya va incorporar en el seu programa electoral la recuperació de les fonts de Can Bassa pel poble. Varen guanyar i en compliment de les seves promeses van endegar una campanya política destinada a pressionar a la mestressa de Can Bassa per què obrís les fonts. La mestressa es va negar rotundament. Continua la lectura de Memòria: Un balneari a Vilamajor

Redacció Vilaveu – VilaVeu número 0 (juliol 2016)

VilaVeu ha nascut com una necessitat d’informació en l’àmbit local de Vilamajor. Un grup de veïns i veïnes de Sant Pere i Sant Antoni hem decidit agafar les regnes d’un projecte que anys ençà altres van fer realitat.

VilaVeu està treballant sota els següents objectius:

• Afavorir l’ànim de crear una vida en comú i un poble que formi comunitat
• Promoure l’esperit crític, el debat i l’expressió dels sentiments a Vilamajor
• Divulgar la cultura popular de Vilamajor així com els coneixements propis d’aquells que habiten aquest territori
• Explicar les idees de democràcia directa i suport mutu, i com es desenvolupen a Vilamajor
• Deixar una memòria dels moviments que es van construint
• Fer partíceps els veïns i veïnes de Vilamajor amb els seus escrits en la revista

Continua la lectura de Editorial núm. 0