Equip “Especial Eleccions” – VilaVeu – Especial Eleccions (maig 2019)
«Una dictadura perfecta tindria l’aparença d’una democràcia,
però seria bàsicament una presó sense murs
en la qual els presos ni tan sols somniarien amb escapar.
Seria essencialment un sistema d’esclavitud en el qual,
gràcies al consum i a l’entreteniment,
els esclaus estimarien la seva servitud.»
Aldous Huxley, «Un món feliç» (1932)
DEMOCRÀCIA?
Començar a dir les coses pel seu nom podria ser un bon punt de partida. Democràcia, demos + kratos, «poder del poble». Isonomia, igualtat política. Isegoria, igualtat de veu. El poble és sobirà, té el poder per decidir sobre tot, per autodeterminar-se com a societat. El poder intenta compartir-se igualitàriament entre les persones…
El règim polític actual es diu a ell mateix democràtic i li acceptem el títol.
Però aquest règim és una peça clau per legitimar un sistema social que està creant una concentració de poder descomunal (de tot tipus: militar, econòmic, mediàtic, polític…) en mans de diverses elits. Les dinàmiques d’aquest sistema ens porten a la destrucció de les persones, dels valors, dels vincles, de les cultures, del medi natural… de la llibertat. La vida ens ve prefabricada i a nivell individual tenim molt poca llibertat per escollir també qui volem ser i com volem viure. No és el mal funcionament del sistema, és el resultat lògic de les regles i les condicions de joc.
HISTÒRIA
Però això sempre ha estat així! És l’ésser humà, què hi farem.
Les estructures de tirania, oligarquia, totalitarisme, colonialisme… fa molts segles que existeixen. Han anat normalment lligades als Estats i Imperis de cada època, fonamentades en la força militar i els seus crims, abans en el poder diví, i en la por que això genera.
Però també han existit des de fa molts segles formes d’organització populars molt més comunitàries i igualitàries. Assemblees generals de veïns, tinença comunal de béns econòmics, solidaritats i ajuda mútua veïnal…
També existeix una impressionant trajectòria de lluita social contra la injustícia. Al nostre territori el franquisme va dur a terme un extermini sistemàtic contra les persones que relacionava amb la cultura popular i obrera: sindicalisme, associacionisme, cooperativisme, anhels revolucionaris… Tot això demostra que, malgrat totes les imperfeccions de la nostra condició, els éssers humans tenim un gran marge d’actuació i possibilitats, entre les tendències de més llibertat, igualtat i fraternitat, i les oposades. Beure de la nostra història més digna ens donarà més confiança en el nostre potencial i més forces per mirar endavant.
FUTUR
El futur no llunyà anuncia problemàtiques molt greus i dures: més drames humanitaris, col·lapse dels equilibris ecològics i escassetat de recursos, fallida dels «Estats de benestar», auge de l’autoritarisme, el feixisme i els discursos d’odi…
Construir les bases d’un sistema social més democràtic, lliure i just que intenti aturar els efectes del sistema actual, sembla una tasca plena de sentit.
Estarem d’acord que és un repte molt difícil, però això no treu que afrontar-lo no sigui el més sensat i ètic que puguem fer. És el més sensat perquè, com els nous moviments ecologistes anuncien, comencem a trobar el dilema de «rebel·lió o extinció». És el més ètic per principis i perquè, a més, arribem on arribem, intentar encarar honestament aquesta tasca segurament ens posarà en disposició de treure molta força interior i millorar les nostres qualitats com a persones.
DEMOCRÀCIA!
Una societat realment democràtica hauria de ser en general molt més participativa, descentralitzada, autoorganitzada de baix a dalt… Per això l’àmbit més local, dels municipis, hauria de tenir un protagonisme molt major, més pes i més llibertat.
No podrem fer canvis profunds a nivell de «democràcia política» si no fem canvis profunds en el sistema econòmic, en el sistema de valors, en la cultura… Sense una base de convivència, de respecte i una major quantitat de vincles socials d’afecte no podrem construir cap veritable democràcia. Tampoc tindrem moltes energies per dedicar a la vida comunitària i democràtica si som tan esclaus dels diners (de manera molt desigual, és clar) i estem forçats a dedicar tantes hores setmanals de vida a treballar per un salari per sobreviure, masses vegades en treballs sense sentit (o directament perjudicials) per a l’individu o la comunitat.
Si la democràcia és poder del poble, hi cap en una urna cada 4 anys? És el sistema actual compatible amb la democràcia?
Una societat més democràtica (més lliure, més igualitària i justa, més fraternal…) serà construïda des de baix, no regalada des de dalt.