Enderroquem l’oligopoli energètic a Vilamajor!

Carles Garrido EstradaVilaVeu número 2 (març 2017)

Sense entrar a valorar si el model d’estat paternalista és la millor opció per a l’evolució de la nostra espècie, de tots és conegut que vivim en un ‘estat del benestar’ o així ens ho han fet creure. Això deu voler dir que totes aquelles persones que vivim en un estat que es presti titllar-se ‘del benestar’ hauríem de tenir, com a mínim, totes les necessitats bàsiques cobertes. No deu ser del tot desencaminat pensar que les necessitats energètiques són una d’elles. Per tant, com pot ser que hi hagi pobresa energètica en un estat dit ‘del benestar’? Com pot ser que s’hagi cedit la gestió de béns essencials com és l’energia a empreses privades extractivistes de capital que, sense anar més lluny, l’any 2016 varen acumular més de 5.000 milions de beneficis mentre som dels estats que més car paga el rebut de l’energia a Europa? Com hem deixat que les lleis que mouen el sistema econòmic hegemònic, les de l’oferta i la demanda, actuïn amb tota la seva potència i es disparin els preus de l’electricitat quan més la necessita la gent? Com es pot permetre que l’actual oligopoli elèctric espanyol actuï com un monopoli encobert repartint-se el territori espanyol per companyies, cometent infinitats d’abusos com és el darrer cas dels comptadors intel·ligents[1]? Com es pot permetre que es legisli a favor de les grans companyies elèctriques en detriment de potenciar l’ús d’energies renovables (vegeu el famós ‘impost al sol’) i en contra de les recomanacions europees? Com podem permetre que els mateixos polítics que han legislat a favor de l’oligopoli elèctric acabin asseguts en els consells d’administració d’aquestes empreses per recompensar-los por los servicios prestados? És evident que el panorama elèctric a l’Estat espanyol és patètic i vergonyant.

Lamentablement a Vilamajor tenim veïns i veïnes en situació de pobresa energètica, és a dir, que no tenen els recursos suficients per fer front a les despeses del subministrament energètic. Amb la llei de pobresa energètica ha de quedar molt clar que a cap veí ni veïna de Vilamajor, ni d’arreu del territori, cap companyia elèctrica els podrà tallar la llum si estan en una situació de vulnerabilitat econòmica. Les companyies queden obligades abans de consumar un tall energètic a consultar als serveis socials de l’Ajuntament si la persona que no paga es troba en situació de risc d’exclusió residencial, i en aquest cas, serà la companyia qui postposarà el cobrament de les factures i no tallarà la llum.

La llei 24/2015 que ha aconseguit frenar més de 30.000 talls de subministrament a Catalunya preveu que l’Administració ha de signar convenis amb les empreses subministradores perquè siguin aquestes les que posin ajudes a fons perdut o facin descomptes molt significatius per eixugar el deute de les famílies. Tot just fa uns dies, setze mesos després de l’aprovació de la llei, i gairebé un any després de que la comissió promotora d’aquesta llei presentés a la Generalitat una proposta de conveni, arriba una proposta consensuada entre Generalitat, ajuntaments i les quatre diputacions. Una proposta que arriba tard i que presenta mancances, entre altres coses perquè conté ambigüitats que fan que no quedi clara la responsabilitat de les empreses, ja que planteja una corresponsabilitat que deixa la porta oberta perquè, de nou, l’Administració s’endugui la pitjor part (o la part més costosa). L’Administració no hauria de sufragar amb diners públics uns deutes que en moltes ocasions són fruit d’abusos d’aquestes mateixes empreses. És una praxi que s’ha d’evitar, tot i que sol ser la pràctica habitual. Les companyies, i només faltaria, són les que haurien d’assumir en primer terme una situació de pobresa energètica que mai s’hauria d’haver produït.

Un cop repassada la mala praxi sistematitzada de polítics i elèctriques, seria interessant valorar fer un canvi de companyia d’energia tant en l’àmbit particular com dels nostres ajuntaments. Hem de poder exigir empreses que mirin pel bé comú de la societat. Al territori tenim cooperatives energètiques amb uns valors radicalment diferents als de l’oligopoli energètic espanyol. A tall d’exemple, a Catalunya tenim la cooperativa Somenergia www.somenergia.coop com un clar exponent de canvi de model i Eolpop www.viuredelaire.cat/portada-esp.html com a impulsors de projectes de renovables. Arreu de l’Estat espanyol també s’estan donant experiències cooperatives amb un fort creixement com Zencer, Goiener, EnergÉtica, Noxa Energía, etc. Per altra banda, comencen a aparèixer altres empreses fora de l’àmbit cooperatiu com holaluz.com que avancen en contraposició a l’oligopoli imperant.

No podem seguir mirant cap a una altra banda entregant la cullera al monopoli encobert d’Endesa, Iberdrola, Gas Natural Unión Fenosa, EDP i E-On. Diguem NO a les seves males pràctiques! Informeu-vos, documenteu-vos i atreviu-vos a fer el canvi!

Nota:

[1] Vegeu l’article “Los abusos de Endesa” d’aquest mateix número de VilaVeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *